Com el pètal d'una rosa

Véns, i te’n vas. Poc a poc, agafes un hàbit. Sembla que res et falti. Immers dins el pensament que AIXÒ és el que volies, que AIXÒ és el que està bé, ni tan sols arribes al punt de qüestionar-te si AIXÒ, realment és tan fantàstic. Has caminat, i t’ho has cregut. I mentre continua el bon temps, mentre segueix brillant el sol, continues amb els ulls entreoberts, veient només el que t’interessa veure. Ja ho tens. Poc a poc, arriben núvols alts que, a mesura que avancen els dies, sembla que es vulguin enrabiar com un senglar a qui li han manllevat els garrinets. El pas de les llunes no enganya i, pas a pas, et vas donant compte que allò que desitjaves ja és aquí. I ara? Ara, ja ho tens. Vas arribar quan el roser era a la seva esplendor rogenca i hi continues ara, quan els pètals de les roses, un a un, cauen sense pressa, preparant-se per quan arribi l’hivern, moment en que tot plegat no serà més que una brillant capa de gel, sota la qual, restarà, impassible, el roser. I em véns a veure. I mogut pel pensament, intento fer el cor fort, AIXÒ és el que volia! Passa el dia, i s’apaga. El sol ja s’ha post. AIXÒ és genial, i a la vegada, ja no és. Et miro. Em saludes fent adéu amb la mà des de dins el cotxe. Jo et miro des d’una esplanada plena de terra i grava. Simulo un somriure tranquil. Et torno l’adéu amb la mà dreta i desapareixes entre els arbres d’unes terres que, avui, em semblen més que llunyanes. Del coll t’hi sorgeix un nus. Entres al teu refugi, t’estires a aquell matalàs vell situat al terra que tan carinyo li has agafat i et desfàs al plor. Penses amb el pètal d’una rosa, tan suau, amb aquella textura delicada que tanta falta li fa el bon tracte. Amb un color vermell que, quan el sol resta baix, li dóna unes tonalitats fosques i clares dignes de ser besats. No ho pots evitar. La desitges. L’anheles! Et dones compte que, AIXÒ, no és del tot el que volies. Que AIXÒ, només és una part! I t’aixeques. Descansat. Insegur! Marcant els primers passos, tremolosos, en una direcció que té un destí incert, una direcció que fa temps que has evitat. Una direcció que et fa terror.